TENGO 12 AÑOS Y HE DEJADO DE LEERTaula rodona: “Tinc 12 anys i he deixat de llegir” amb Iolanda Batallé, Sebas G. Mouret, Gemma Lienas i Care Santos

Deixeu que els nens no llegeixin. El llibre arribarà

La taula rodona, dinamitzada com la resta pel periodista cultural Toni Iturbe, va debatre sobre com estimular els més joves perquè perseverin en l’afició a la lectura. Fins i tot quan passen de la infància a l’adolescència, que és quan la majoria deixen de llegir de forma habitual.

L’editora de La Galera, Iolanda Batallé, va fer un exercici de memòria, i va llegir un text interpretant-se ella mateixa com si tingués 12 anys. Recorda que els seus pares sempre li repetien “que és important llegir per conèixer el món i ser lliure”. Per ser lliure, diu Batallé, “han de deixar-te en pau amb això de ser lliures”.

“Llegiré quan em doni la gana”, es repetia. I cita el gran descobriment: Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez. “El vaig llegir en una nit, d’amagat, i hi vaig trobar refugi. Vaig passar de la nena no llegeix a la nena llegeix massa”, explica. “Han passat molts anys i encara ningú m’ha pogut arrabassar la llibertat de llegir. Deixeu que els nens no llegeixin. El llibre arribarà”.

El jove Sebas G. Mouret, autor del canal de Youtube El coleccionista de mundos, en el qual ha arribat a entrevistar autors com Dan Brown, considera que hi ha dues etapes en el foment de la literatura dels més joves: la infància (el primer contacte amb la narrativa, que sol ocórrer sobre els quatre anys, on descobreixen el poder de la imaginació) i l’adolescència (una etapa “crítica” que sol arribar als 12 anys, quan “els llibres deixen de tenir il·lustracions”).

Reconeix que el fenomen Harry Potter el va ajudar, ja que no va llegir “gairebé cap llibre durant la Secundària”. Per això, i basant-se en la seva pròpia experiència, proposa tres passos per animar a llegir. En primer lloc, és important “dessacralitzar l’objecte”. El nen ha de tenir llibres a la mà des de petit. En segon lloc, cal “predicar amb l’exemple: si tu llegeixes, el nen se n’adonarà que li pot aportar alguna cosa”. Finalment, considera que és fonamental “orientar sense imposar”. Segons Sebas G. Mouret, és imprescindible acostar el llibre al lector jove, escoltar-lo. “La seva opinió és important”, ens diu. “Existeix un elitisme extraordinari”, es lamenta.

L’autora i editora Gemma Lienas, també diputada al Parlament, va explicar que “les neurones mirall ens permeten posar-nos en la pell de l’altre, també en la dels personatges. Vius més vides quan llegeixes”. A més a aquesta edat (i a totes, en realitat) existeix una projecció de futur. “He viatjat després a molts dels països sobre els quals havia llegit de petita”. A més és estimulant llegir perquè pertanys “a una comunitat molt especial, i es pot lligar amb la gent més interessant”, bromeja.

Lienas considera que la lectura necessita “d’atenció, hàbit i esforç”, i un dels reptes és, precisament, recuperar la capacitat d’atenció en una societat tan accelerada.

“És terrible fer un examen als alumnes sobre el llibre que els hem obligat a llegir. Hauríem de portar a Primària i Secundària diversos llibres i deixar-los triar, per entusiasmar-los. Quan tinguin un hàbit lector, ja podrem obligar-los a llegir determinats clàssics”, proposa.

Per la seva banda, l’escriptora Care Santos, autora de la sèrie infantil Inseparables para siempre, creu que “és normal que un adolescent deixi de llegir als 12 anys. Tenen un embolic vital impressionant”. Però cal no desistir. “Cal explicar-los que el llibre que no els deixarà dormir existeix. El paper de mediadors és molt important. Els adults de vegades destorbem en comptes d’ajudar. Ens posem terribles a l’hora de recomanar”, va afirmar.

Santos, mare de tres fills, va explicar a Edita Barcelona l’experiment que va realitzar a casa per facilitar un hàbit. Els diumenges tots llegien al mateix llit. Només existia una norma. Qui parlés durant la lectura, era penalitzat amb l’expulsió durant uns minuts. Al final, tots compartien les històries. El joc, una vegada més, és la major de les garanties.