Taula rodona: “Per què ven un llibre que ven”? amb Juan Cerezo, Marcos Chicot, Ester Pujol i Núria Tey 

Tots volem publicar una novel·la que ens transcendeixi

Existeix l’estratègia de promoció perfecta? Què vol dir ser creatiu en la comunicació d’una novetat editorial? Toni Iturbe arrencava la taula rodona recordant la fórmula de l’èxit de Ken Follett, una mena de doble rellotge compost per grans relats histò- rics i, alhora, per la descripció del quotidià.

L’editor de Tusquets, Juan Cerezo, reconeixia que mai se sap del tot per què un llibre ven o no. “Té alguna cosa a veure amb l’alquímia”, i posava com a exemple la novel·la Patria, de Fernando Aramburu, “un cas que ens ha sorprès a tots”. “Podem teoritzar, però sempre després. Tots volem publicar una novel·la que ens transcendeixi”, admet.

“Als editors literaris ens costa més trobar best sellers. La labor de l’editor és acompanyar l’escriptor en la seva obra definitiva. I promoure un cert grau d’exigència en el lector”, afegia Cirerer.

Per la seva banda, l’escriptor Marcos Chicot, autor d’El asesinato de Sócrates, finalista del Premi Planeta el 2016, va explicar que, malgrat tenir un treball estable com a psicòleg clínic, un dia decideix deixar-ho tot per viure només de l’escriptura.

Amb la seva anterior obra, El asesinato de Pitágoras, decideix acudir a Internet. Chicot aconsegueix que el seu llibre sigui, des de 2013, l’ebook en espanyol més venut del món.

“Era conscient que la novel·la havia de tenir una trama, no una explicació, perquè el lector aprengui sense esforç”. I és que col·locar figures claus de la filosofia a la seva història té un objectiu clar per a l’escriptor: “Pots entretenir posant el teu gra de sorra per fomentar el pensament crític. Hi ha una funció social”.

Per Chicot hi ha tres factors imprescindibles per al potencial èxit del llibre: que estigui disponible, el boca-boca, i l’impuls promocional. “Necessites l’impuls inicial, una massa crítica”, diu. Però per a això no pots escriure sobre qualsevol cosa. “Has de ser sincer amb el lector”, assegura.

L’editora Ester Pujol, de gran trajectòria en el sector, sosté que “cal no oblidar que és un ofici artesanal. Un llibre es converteix en èxit de vendes quan es transforma en tema de conversa”. Encara que admet que els editors treballen amb pressió, perquè “molts llocs de treball depenen de quadrar el pressupost”, el fantàstic de l’ofici és que finalment “depèn del risc”.

Núria Tey, de Plaza & Janés, creu que l’important per crear tendència és ser el primer. Cita el cas paradigmàtic d’Ildefonso Falcones, amb La catedral del mar, que va saber complir diversos requisits: centrar la novel·la a Barcelona, i construir trames que atrapen sense deixar d’informar d’una època.

Tey també cita l’exemple de Yo fui a EGB. “Vàrem generar un llibre il·lustrat, que va crear una tendència sobre la nostàlgia”. “Són cicles”, reconeix l’editora. El gran secret segueix sent saber com crear-los.