Taula rodona: “Noves tendències de la ficció” amb Jordi Muñoz, Aniol Rafel, Elena Ramírez i Pilar Reyes

Busquem obres que ens permetin entendre les incògnites del present

La narrativa segueix sent el més demanat pel lector però, no obstant això, cada nova tendència suposa una transformació. Jordi Muñoz, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la més important d’Europa, explica que han detectat un augment de l’autoficció, així com de gèneres híbrids que afecten la no ficció, des de la literatura de viatges a l’assaig de diversos tipus.

L’Escola d’Escriptura, explica Muñoz, es basa en quatre columnes: la llengua com a eina principal, la tècnica per construir històries i personatges, el bagatge com a lector, i la voluntat per potenciar la creativitat, tot facilitant la mirada sobre el món i l’estil propi.

“Mai hem volgut tenir un segell editorial propi. El que fem és orientar l’alumne en el món de l’edició i el màrqueting”, ha explicat, encara que, com tots els participants, diu ser conscient que el boca-orella també funciona.

Per la seva banda, Aniol Rafel, d’Edicions del Periscopi, assegura que la incertesa social es trasllada a la literatura. “L’oralitat ha tornat a la narrativa, ens permet posar-nos els uns al costat dels altres, l’escriptura ja no és percebuda com alguna cosa feta des de la llunyania. Necessitem proximitat en un moment complicat”, sosté.

“Busquem obres que ens permetin entendre les incògnites del present, modificant l’espai d’allò que és possible”, afegeix l’editor, que posa l’exemple de l’èxit d’Ànima, de Wajdi Mouawad, “perquè ens tornem a preguntar sobre la identitat”.

“És important no deixar-se portar per les tendències, cal tenir-ho en compte sense ser presoners, és més important donar personalitat a un segell, que se sàpiga quins tipus de llibres trobaràs”, ha defensat.

L’editora Elena Ramírez, de Seix Barral, ha començat la seva intervenció acudint al diccionari, recordant la tercera accepció de la paraula tendència: “Idea religiosa, econòmica, política, artística, etc., que s’orienta en determinada direcció”.

En aquest sentit, ens diu Ramírez, “un editor literari està atent a veus que són a l’aire”. També creu que l’autoficció ha demanat pas els últims anys”. “I qui ens havia de dir que els poetes urbans serien tendència?”, es pregunta.

Elena Ramírez ha recordat un esmorzar amb José Manuel Lara Bosch, en el qual l’editor va reunir tot el seu equip. “No em digueu el que vol llegir la gent, expliqueu-me què voleu que llegeixi”, els va reclamar.

El món del llibre ha canviat més en els últims cinc anys que en els últims 50, insisteix Ramírez, qui considera que “crear tendència és canviar l’imaginari del lector per sempre”.

El món del llibre ha canviat més en els últims cinc anys que en els últims 50, insisteix Ramírez, qui considera que “crear tendència és canviar l’imaginari del lector per sempre”.

Pilar Reyes, d’Alfaguara, ha compartit cinc conjectures possibles per a la ficció que es llegirà el 2030. En primer lloc, afirma que “una editorial no pot tenir com a límit la imaginació de l’editor, sinó la de l’escriptor. Els grans llibres busquen els seus propis lectors.” En segon lloc, creu que “les dones seguirem sent les majors lectores, i això afectarà els personatges”. Per això, i com a tercera conjectura, avisa que “les protagonistes tindran altres referents: televisió, videojocs… És possible que el diàleg sigui la forma més freqüent, i incorpori el guió”. I, finalment, intueix que “part de la ficció es basarà en l’edició de textos ja existents”, en la seva combinatòria. L’escriptor podrà dedicar-se a la re-barreja, com si fos un disc-jockey”.