Javier Cercas y Daniel FernándezDiàlegs autor/editor amb Javier Cercas i Daniel Fernández

L’èxit d’un llibre consisteix en la coincidència atzarosa entre les obsessions íntimes d’un escriptor i el que necessita la societat en aquest moment

L’autor de Soldats de Salamina va conversar a Edita Barcelona amb el president de la Federación de Gremios de Editores de España. La trobada va servir per oferir dues visions contrastades sobre el procés que porta de la imaginació d’un autor a la presència del llibre a les mans del lector.

Javier Cercas va explicar que mai s’havia presentat a un premi literari. “La meva mare em va presentar a la Bienal de Barcelona perquè jo vivia als Estats Units, i ella volia que tornés”. El va guanyar, i gràcies al guardó (mig milió de pessetes), va poder tornar i comprar-se un ordinador.

“Els escriptors som editors frustrats”, va arribar a reconèixer Cercas, que va recordar Jaume Vallcorba, algú a qui va qualificar de “fonamental”.

“Abans dels meus 40 anys només em llegia la meva mare”, bromejava l’escriptor, qui afirma que té “una ignorància oceànica” sobre el sector. Preguntat per Daniel Fernández, responia amb sinceritat: “Una cosa és la literatura i l’altra l’edició”.

“Mai vaig pensar a convertir-me en un escriptor professional”, va dir. “Sense voler-ho, ens transformem en una empresa de nosaltres mateixos. Per això, per organitzar-me, vaig buscar agent literari. Hi ha una generació que no admetia aquest tipus d’ingerències”, aclaria Javier Cercas.

“La meva editora Beatriz de Moura creia que vendríem cinc mil exemplars de Soldats de Salamina. Em semblava que això ja era ser com Hemingway”.

També va explicar Cercas com un dia Jorge Herralde se li va presentar molt preocupat, després de l’èxit, per si a Anagrama havien rebutjat algun manuscrit seu. “És el més afalagador que m’ha dit mai un editor”, va dir.

“No comparteixo el clixé que l’editor és una espècie de pirata. Necessitem un editor perquè no tenim un entrenador. El primer que ha de tenir un editor és que cregui en tu”, reflexionava l’autor d’Anatomia d’un instant.

“La resposta de per què funciona un llibre és que no hi ha resposta”, va insistir durant la conversa amb Fernández, amb qui havia coincidit a la Universitat de Girona.

No obstant això, Javier Cercas sí que va oferir una bona definició de l’èxit editorial: “És la coincidència atzarosa entre les obsessions íntimes d’un escriptor i el que necessita la societat en aquell moment”.

Sobre el treball en el dia a dia, creu que “si algú no deixa que un editor millori el seu text és que és ximple”, encara que encoratja a creure en un mateix. “També hi ha pèssims consells, els editors també s’equivoquen. Has de tenir criteri, però escoltar a algú experimentat i que veu el text des de fora és fonamental”, va concloure.